diumenge, 6 de juliol de 2014

Miguel González Muelas



En Miguel, va ser company d’escola d’en Xavier Auquer, del qual us n'hem parlat en la darrera entrada. Així doncs, com en el cas del seu company, va començar a l'Oriol Martorell en el curs 97-98 i, després de sis anys, va acabar els ensenyaments integrats de primària i nivell elemental de dansa fent part de la 4a promoció de l’escola
Ja havíem apuntat, amb anterioritat, que la 4a promoció replegava aquells nois i noies que, per primer cop, havien cursat, íntegrament, tots els sis anys dins del tot novell Oriol Martorell.

En Miguel, quan encara no havia complert els vuit anys, va triar endinsar-se en el món de la dansa escollint aquesta especialitat. L’aventura que va començar es va anar transformant en forma de vida, portant-lo fins a l’actualitat, on el trobem ballant en una companyia alemanya.

Però, anem pam a pam i veiem com hi ha arribat, quin ha estat el seu viatge fins arribar a terres alemanyes i què està fent.

En Miguel va ser, com molts nois i noies, tota una majestat de les corredisses i “bellugamentes” de l’escola, és a dir, tot un belluguet. 


A més, a més, en Miguel era tot un rei de la comèdia tal com ens ho va demostrar caracteritzant ”Sa majestat” en la obra de “A l’entorn de Bach”, on el seu company Xavier feia d’un Bach que intentava complaure al monarca (ei! Mireu el trosset de vídeo, no te pèrdua el seu “ai, ai, ai!!...).

És normal, que quan us parlem d’un del nostres ex-alumnes, trobem fets comuns als diferents companys d’una mateixa promoció. Aquest és el cas d’en Miguel que, a l’igual que els nois de la seva promoció, va fer part del grup de nois pioners de l’activitat anomenada “Taller de nois”, actualment ben coneguda per tota la comunitat de l’Oriol Martorell.


Us hem parlat de dos exemples de les coses que va arribar a fer al llarg de la seva estada a la nostra escola, però us en podríem citar molts més. Per donar resposta a la vostre curiositat, en citarem un altre: en Miguel va participar en un dels espectacles on els nostres alumnes van ballar marcant, en gran mesura, la petita història del nostre centre. Fem referència a la seva actuació en l’espectacle “Guia de l'orquestra per a joves” - de Benjamin Britten -, on van ballar al costat dels seus companys músics i dels professionals de la OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), a l’Auditori de Barcelona el 2003.

Aquell mateix any, en acabar el curs, el Miguel s’acomiadava de la nostra escola i ho feia amb la mirada posada en la nova etapa que se li presentava al Institut del Teatre, conservatori on va cursar els estudis professionals de dansa.

Allà, va escollir la especialitat de dansa clàssica i és així com, any darrera any es va anar convertint en un ballarí de cap a peus i va anar creixent, creixent, creixent, fins a ser alt com un “Sant Pau”.

Un cop graduat, en Miguel va decidir continuar la seva formació, perfeccionant-se a l’estranger. És així com se’n va anar a França i va entrar a fer part de la companyia Cannes Jeune Ballet, nom que té des del 2001 la companyia creada als anys 80, per Rosella Hightower, i la qual s’anomenava, en aquell temps, "Jeune Ballet International".

A Cannes, un lloc preciós de la costa mediterrània francesa, en Miguel va fer classes i assaigs amb grans mestres, entre els quals citarem Hacène Bahiri i Monique Loudières, entre altres.

Durant la seva etapa a França, va ballar peces de Bruno Roque (ballarí dels Ballets de Montecarlo)

i de Eliezer DiBritto 


Precisament, amb aquesta coreografia i una altra de Bruno Roque, va participar al ''Tremplin pour les jeunes Ballets”, al “Mónaco Dance forum 2010''. 



Allà, és on el seu actual director, Kevin O'Day, del Nationaltheater-Mannheim el va veure. En Miguel guarda una data a la memòria: el 10 de maig de 2010. És el dia que el van trucar de l'administració de l'escola, i li van dir que tenia un contracte a Alemanya. Us podeu imaginar que es deu sentir quan t’ofereixen feina i contracte venint a trucar-te a la teva porta? Quin somni!. 

En Miguel no ho va dubtar, 
va acceptar i, tant sols dos setmanes després,
el 25 de maig, se’n va anar a Mannheim, a Alemanya, ciutat on treballa en l’actualitat.

En aquesta companyia, el Nationaltheater Mannheim, en Miguel treballa sota la direcció de Kevin O'Day i Dominique Dumais, 


Kammerspiel de Kevin O'Day

ballant també peces coreografiades per altres coreògrafs i, fins i tot, ballarins de la companyia com Robert Glumbek, Brian McNeal y Luis Eduardo Sayago.


Aquestes són algunes de les peces ballades pel Miguel:
- Dix ex (coreografia Brian McNeal)
- Cassio i Romeo s'enfrenten, devant dels ducs de Venècia (Romeo i Julieta)
- I'm with the band (cor. Kevin O'Day)
- Dónde estabas tú (cor. Luis Eduardo Sayago) 


Tot ballarí, a més de ser un intèrpret, té un costat creador. Per donar sortida a la seva creativitat i aprofitant els anomenats “Tallers coreogràfics” de la companyia, en Miguel ha coreografiat dos peces: primer un solo i després un trio. Ens confessa: “vaig començar per lo bàsic, ja que suposava tot un repte per a mi...” 


Bé, podeu comprovar que en Miguel és un altre ex-alumne dels que no paren. I és que, a més de fer les seves classes diàries de dansa (manteniment físic i tècnic), els seus assaigs, els seu espectacles i les seves incursions en el món de la coreografia, en Miguel també estudia una carrera a distancia. Ens explica, amb humilitat, que fa “alguna” assignatura de química a l’UNED (Universitat espanyola a distància), que va a poc a poc, tot confessant que entre la feina, l’alemany i l’UNED va de bòlid però, ja li està bé així, mai se sap...

Doncs bé, sa “majestat”, malgrat aquells “ai, ai, ais” fets de petit i en veu alta “A l’entorn de Bach”, ja veiem que en l’actualitat les coses et van molt i molt bé i que el teu “entorn” alemany te la gran sort de gaudir-te a l’escenari.

Nosaltres des d’aquí t’enviem els nostres millors desitjos per a què el teu futur sigui òptim, òptim, òptim i t’enviem un munt de “Toi, toi, tois” pels teus espectacles i un gran “Bis bald”, fins aviat!!

dijous, 19 de juny de 2014

Xavier Auquer Gómez

En Xavier fa part dels nois i noies que van
començar a l'Oriol Martorell, des dels inicis de l'escola (curs 97-98), sent part de la seva 4a promoció.


Aquesta promoció de nois i noies es caracteritza pel fet que van ser els primers alumnes que van poder cursar tota l'escolaritat d'ensenyaments integrats - Primària-Artístics de Música i Dansa - en la qual, ara per ara, encara és l'única escola que ofereix aquesta mena d'estudis en tot l'Estat.

Després de cursar els dos anys de primària i d'ensenyaments artístics comuns, aquest noiet va escollir l'opció de seguir el recorregut de l'especialitat de Dansa i, des de llavors, la dansa l'ha anat acompanyant en el seu créixer com a persona.

Com us podeu imaginar, el pas d'un alumne per l'escola deixa la seva empremta ben marcada i, en el cas d'en Xavier, el seu pas va anar deixant un munt de petjades que constitueixen moments molt especials en la història de l'escola.

El primer exemple rau en que en Xavier va ser un del nostres "Bachs" en un dels primers espectacles integrats Primària-Música-Dansa. En aquell espectacle hi van participar tots els cicles, primària i les dues especialitats d'artístics, cosa que, avui en dia, per l'enorme creixement de l'escola, es fa difícil de fer de nou, degut a la gran complexitat que representaria fer-ho.

L'altre fet remarcable, i que des de llavors és un fet únic en l'Estat, és que en Xavier, junt a d'altres companys, va encetar el camí del que anomenem "Taller de nois", activitat no curricular que permet normalitzar la relació dansa-gènere. Fruit d'aquesta experiència, i per primer cop, el grup de nois, al qual formava part en Xavier, va ballar una peça a la Mostra de Dansa.


Acabats els seus anys a l'Oriol Martorell, en Xavier va decidir prosseguir els ensenyaments professionals de dansa i, seguint les passes d'altres companys, va entrar a l'EESA/CPD, Escola d'Estudis Secundaris i Artístics i Conservatori Professional de Dansa del Institut del Teatre.

Al conservatori, en Xavier va escollir l'especialitat de Dansa Contemporània, cursant-hi tots els estudis i obtenint el títol de Grau Mig en Dansa que l'acreditava com a professional.

No obstant això, i atès que va ser escollit per a formar-hi part, en Xavier va entrar al IT Dansa, la companyia de postgraduats de l'Institut del Teatre, lloc on molts joves poden cursar dos anys de perfeccionament i pràctica escènica amb grans mestres i coreògrafs. Això permet, als seus integrants, obtenir una experiència importantíssima a l'hora d'entrar en el món professional.

En aquest sentit, ha ballat peces de coreògrafs tan destacats com: 'Ohad Naharin, Giry Kilian, Nacho Duato, Rafael Bonachela, Alexander Ekman, Stjin Celis entre altres.

Un cop acabada la seva estada a l'IT Dansa, en Xavier va entrar, de ple, en el terreny professional i és així que, en l'actualitat treballa en quatre companyies d'aquí: Camara Lúcida,  Umma Umma Dance, La Veronal i Cobosmika.





Loser Kings - Umma Umma Dance

Ens diu, també, amb satisfacció i amb un somriure, que fins i tot ha participat en una pel·licula de "Bollywood"...Us el podeu imaginar?!!

Bé, no en té prou passant-se hores i hores assajant i estant damunt dels escenaris, a més a més, en Xavier, en l'actualitat, també ha començat  a impartir classes de Dansa Contemporània en una nova seu anomenada "Sa nau".

Energia, vitalitat, versatilitat de moviment...el Xavier suma una riquesa i un potencial que tot just està en l'inici d'un, de ben segur, gran recorregut.

Nosaltres, seguirem les "cantates" d'aquell petit Bach i estarem alerta de les seves grans passes. Us assegurem que en fa d'extraordinàries i per i això, com sovint el tenim ballant ben a prop a casa nostra (als espais escènics barcelonins), us convidem a que l'aneu a veure. Us impressionarà!!

Molta, molta sort Xavier!

dimarts, 1 d’octubre de 2013

Judith Montenegro

La Judith va formar part de la 3a promoció de l’Oriol Martorell. És a dir, va ser part de les  primeres fornades de l’escola.
En concret, els alumnes que van finalitzar la seva escolaritat el juny del 2002, van ser, en la gran majoria, els primers alumnes que van cursar 2n d’estudis integrats de primària, música i dansa (recordeu que el setembre de
1997 l’escola va iniciar el seu caminar amb els quatre primers cursos de primària i els dos primers cursos de nivell elemental de música i de dansa).
La Judith va ser una de los nostres gavines viatgeres que va actuar a Hèlsinki en el marc d’un “Comenius” entre una escola d’estudis integrats a Hèlsinki (Finlàndia) i la nostra escola.

Com ja us vàrem explicar, en l’entrada del bloc corresponent a l’Astrid (companya de curs), els nostres músics i ballarins van actuar per primer cop, fora de les nostres fronteres i van compartir escenari amb altres nois i noies nadius d’aquell país nòrdic, intercanviant experiències i vivències úniques.
Una de les experiències més enlluernadores pels noies i noies finlandesos va ser, molt probablement, el fet de veure els nostres “ballarins/es” ballant Dansa Espanyola.
Aquesta vivència va ser per a la Judith, molt especialment, quelcom de meravellós. Una d’aquelles experiències que un se’n recorda sempre; i és que, aquesta noieta, ja va entrar a l’escola amb el “cuc” de la Dansa Espanyola ben arrelat dins seu.
                                           
                                                Judith i companyes de 6è a Hèlsinki 2002
La Judit, ja es bellugava de ben petita en aquest estil de dansa. Als tres anyets, la  nostra protagonista, ja movia el seu cos al ritme de la dansa flamenca, i ho feia en els espais d’un centre cultural, al qual, ves per on, ara n'és professora!.
En acabar l’Oriol Martorell, la Judith va cursar els estudis professionals de dansa (Grau Mig en Dansa) en l’especialitat de Dansa Espanyola, al CPD de l'Institut del Teatre de Barcelona.
Aquests estudis de Dansa Espanyola són “especialitat” des del primer curs dels estudis professionals. És a dir, de seguida, tenen un recorregut diferenciat amb matèries com les Castanyoles, la Dansa Estilitzada, l’Escola Bolera, el Folklore o el Flamenc. El què sí que tenen en comú, amb els altres recorreguts com el de Dansa Clàssica o el de Dansa Contemporània, és el fet de que la tècnica de dansa clàssica també serveix de base, important pel desenvolupament del control corporal i la seva preparació física.
La Judith ho tenia molt clar i, per això, en arribar les vacances de l’estiu, vetllava per no perdre allò après i poder mantenir la forma física, seguint classes de clàssic a l’escola de l’Eulalia Blassi.
Un cop va acabar els estudis de Grau Mig, la Judith va estar un  any de perfeccionament a l’escola de Javier Latorre, a Córdoba.
De tornada a Barcelona, va continuar prenent  classes a l’escola de dansa Enblanco, de Cristina Blanco, lloc on, a més, es va estrenar com a professora de la seva especialitat.

La Judit, no ha parat mai. Mostra d’això és l’activitat que ha mantingut des del 2010 i de la qual us en fem un recull:
-       2010: Ballarina solista amb un grup d’orquestra anomenat “Bravo show”, en un grup de “Tango y flamenco”, i en el grup “La juderia”.
En el mateix any la “Junta de Andalucia” li concedeix una beca per prendre classes magistrals, durant una setmana, amb els mestres Miguel Vargas i Juana Amaya.
-       Els anys 2011 i 2012 va participar en els espectacles de “Flamenco empírico” al Mercat de les Flors.
-       En la temporada 2011-2012 va actuar en l’espectacle de flamenc “En blanco y negro” de Cristina Blanco.
-       El 2012, és professora a l’escola de flamenc que en Aaron Vivancos (un dels set germans del grup “Vivancos”) té a Terrassa
En la actualitat, la Judith segueix com a professora en un centre cultural, fa espectacles a Barcelona i, sempre que en té l'oportunitat, fa escapades a Madrid i a Andalusia per a seguir creixent, com a ballarina de Dansa Espanyola, de la mà de grans mestres de l’escola bolera, de la dansa estilitzada i del flamenc.
Pels que hem tingut la Judith, en els seus anys a l’Oriol Martorell, com a alumna o companya, la seva imatge perdura amb especial intensitat quan es tracte de recordar l’entusiasme en què abordava tot, però molt especialment la Dansa Espanyola. Pels que no l’heu compartit a l’escola, si l’heu vist o la veieu ballar en un futur, segur que no us deixa indiferents doncs, la Judith, és una noia amb un carisma extraordinari que va passejant el seu arrelament amb la Dansa Espanyola des de que tenia, to just, tres anyets.
Nosaltres, des d’aquí, l’animem a seguir en la seva trajectòria professional, fent gaudir al públic amb el seu ballar i a transmetre, als seus alumnes, la seva passió per les sabatilles, les sabates, els bracejos, les castanyoles i tantes altres coses que configuren la Dansa Espanyola com a especialitat en majúscules i en “Arte”...

...“l’Arte” que emmagatzema la Judith!!!

dissabte, 9 de febrer de 2013

Àstrid Molinero Muns


L’Àstrid és una de les alumnes que formaren part de la 3a promoció de l’Oriol Martorell, finalitzant la seva escolaritat el juny del 2002. 
Va viure uns anys força intensos, al llarg dels quals, i per primera vegada, alumnes de l’escola sortien fora de les nostres fronteres per a tocar i ballar.
Ho van fer, en nom de l’escola, junt a altres nois i noies d’altres escoles que, com la nostra, tenen la particularitat de ser escoles integrades d’estudis generals i artístics.
Molt concretament, aquesta meravellosa experiència va tenir lloc a Helsinky, capital de Finlàndia.
A l'igual que els seus companys, l’Àstrid va viure aquesta aventura com quelcom d’extraordinari que, de ben segur, acompanya com a record inesborrable a tots aquells petits-grans músics i ballarins de, a les hores, onze i dotze anys.
Tots aquest nois i noies, han seguit camins variats, diversos, a quins de més engrescadors.
En el cas de l’Àstrid, l'opció de fer de la dansa el seu camí, el seu viatge, va arrelar molt aviat, duent-la a prosseguir la seva formació, com a ballarina, en el marc del estudis professionals de dansa de l’especialitat de Dansa Clàssica, els quals va cursar a l'Institut del Teatre de Barcelona.
Al Conservatori professional de dansa, l’Àstrid hi va romandre fins el 2008, any en el què es va graduar. 
En els transcurs d’aquells anys, l’Àstrid va ballar, com a pràctiques d’escenari (els anomenats “Tallers”) diferents peces de repertori clàssic o de coreògrafs de renom: 
variacions de “La fille mal gardée”, “La Bayadère”, “La fada de lilas” del ballet La Bella Dorment del Bosc, Paquita, “Who cares?” de Balanchine, entre d’altres peces.



Déu n’hi do!. 
Però, sabeu?...per aquesta noia, una petita fura del treball en puntes, cinc dies per setmana de treball dur no semblava que fos prou i és així que, sempre que podia, se les arreglava per continuar entrenant-se i perfeccionant-se, sumant hores i hores d’esforç i perseverança.
Ens explica que van ser molts dissabtes els què va passar compartint la seva passió amb d’altres companys sota els espais i l’acompanyament de l’escola de l’Eulàlia Blassi.
Un cop acabat els estudis de Grau Mig de Dansa, l’Àstrid se’n va anar a Londres a prosseguir la seva formació durant un any (curs 2008-09) al London Studio Centre, des del qual, i a més a més de continuar el seu perfeccionament, va actuar i realitzar una gira amb la companyia Images Company Tour.
L’any següent, el 2010, l’Astrid va actuar amb la “Companyia juvenil del Casinet”, de Barcelona, sota la direcció d’en Rodolfo Castellanos i d’en Jean Émile.
El mateix any, el 2010, la nostra ballarina clàssica, començava a col·laborar amb el Centro Coreografico Galego companyia amb la qual ha mantingut la seva activitat, com a professional de la dansa, fins a l’actualitat.
En aquesta companyia l’Àstrid ha ballat:

2010 - “Etheria” (com a ballarina principal), creació del Centro Coreográfico Galego, amb coreografía de Mercedes Suárez. (Galicia, Coruña).
2011 - “Hooney Moon” (coreografia de Tony Fabre), “Dulce Memória”  (coreografia de Ángel Rodríguez) i 
“Magnificat” (coreografia de Amaury Lebrunt). (Galicia, Coruña).
2012 - “Jardí Tancat” (coreografia de Nacho Duato), 
Jardí Tancat
“AÍNDA” (coreografia de Amaury Lebrunt y Mercedes Suárez) i el ballet de repertori clàssic “Trencanous”.(Galicia, Coruña).


2012-2013. Trencanous” (ballant els rols principals de Clara i la fada de sucre). (Galicia, Coruña)

En aquest curs, el 2012-13, alumnes de 4t i 5è de la nostra escola han tingut l'oportunitat de ballar en el ballet de Trencanous, ballat per la companyia del Ballet del Teatre Nacional de Praga al Gran Teatre del Liceu. Al fer-ho, han compartit escenari amb gran ballarins i han comprovat la bellesa  artística de la seva protagonista. 


L'Àstrid en el Trencanous
A molts els ha fet somiar…Doncs bé! Aquest somni s’ha fet realitat en el cas de l’Àstrid…¿us adoneu que una noieta, que era com vosaltres, ha aconseguit ballar aquest meravellós i difícil paper?
L’Àstrid, té molta sort i gaudeix amb el què fa; però cal dir que s’ha esforçat molt per aconseguir-ho. És, per tant, un bon exemple de com, allò que desitgem aconseguir, molts cops s’obté somiant, volent i treballant de valent.


L'Àstrid fent de Clara
Músics, metges, dissenyadors, científics, somiatruites-rodamóns...i, també, ballarins, tantes coses diferents que han escollit de fer aquells petits “finlandesos” de l’Oriol Martorell. Tants viatges, tantes rutes, tantes possibilitats diferents!…Quins ens en farà l’Àstrid en el seu ballar ?

De moment, tenim la « Clara » a Galícia, però  haurem d’estar atents per què, com les gavines, a qualsevol instant es pot enlairar i buscar una altra peça a interpretar, un altre lloc on ballar o un altre destí.


Que tinguis molta sort, Àstrid!!





dimarts, 27 de novembre de 2012

Selena García Huertes




La Selena és una de les integrants de la segona promoció de l’Oriol Martorell.


Tal com us hem anat explicant, en anteriors entrades del bloc, aquests nois i noies van ser dels primers a omplir les aules de la nostra escola.





En el cas de la Selena, a més, la seva empremta, als inicis de l’escola, va quedar enormement reflectida al encapçalar, al costat d'altres companys, la portada del primer full informatiu de la nova escola d’estudis integrats de primària, música i dansa (el, a les hores, CEPA Oriol Martorell).

La Selena, en acabar la seva escolaritat al nostre centre, va promocionar com a una de les alumnes que van haver cursat, per primera cop, el nivell elemental de dansa, en la seva totalitat (4 anys).

El cuc i la inquietud, envers la dansa, la van portar a seguir més enllà i va cursar els estudis professionals de dansa, en la especialitat de Dansa espanyola, al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del teatre.

La nostra “bailaora”, després de moltes i moltes hores d’aula i de suor, finalment es graduava, al 2008, com a ballarina professional. Creieu que en va tenir prou? 
De cap de les maneres!.


Com és força habitual, i avui en dia passa sovint en finalitzar els estudis de formació universitària i professional, la Selena va continuar la seva formació cursant estudis de perfeccionament i especialització amb destacats professors com, per exemple:  Alfonso Losa, Antonio Najarro, Concha Jareño, Àngels Margarit i Aurora Bosch  

La Selena, des de ben aviat, i com altres nois i noies, o fins i tot vosaltres mateixos, va pujar als escenaris de ben petita i, des de llavors, ja sigui en activitats d’escola, formatives, concursos o espectacles professionals, no ha parat mai.



Sense comptar, doncs, amb els espectacles i participacions escolars i formatives, la nostra “Ex”, ja va ballar en un espectacle professional de ben petita. Això va ser amb l'obra “L’edat de la paciència”, de la Companyia Mudances, amb direcció de la coreògrafa Àngels Margarit. El juny del 1999, ho ballava al Teatre Nacional de Catalunya.






El seu trepitjar escenaris l’ha dut a:



  • intervenir com a ballarina en l’obra "Ojalá pudiera" de  la "Compañia de flamenco de Nacho Blanco" (2005/2006)
  • participar amb diferents gales amb la Compañia de Jesús Cortés (2007)
  • ballar en l’espectacle "Y sin embargo...te quiero" de la "Compañia Arte XXI", de Ángel Rodríguez (2008)



  • participar, en muntatges d' Ángel Rodríguez i Alejandro Molinero, en el “Certamen coreográfico de Danza Española y Flamenco” de Madrid, aconseguint els primer i segon premis del concurs (2010)


  • interpretar, dins el marc del TEBNE (Taller Escuela del Ballet Nacional de España), diferents obres, entre les quals:  “Café de Chinitas” (com a artístes convidats en el concurs de la Unión, amb el Ballet Nacional de España), “Pasito a paso” y “Amanecer en el s.XVIII” (2008/2010)
  • treballar en espectacles de flamenc, en l’àmbit turístic i en llocs com Gran Canaria y Palma de Mallorca (2011)


A tot plegat, hi suma l’ensenyament  (impartint classes ocasionalment i a diferents nivells), el treball en altres activitats i l’estudi dins una altra àrea d’interès, molt diferent però, alhora i de ben segur, absolutament apassionant com és “l’Enginyeria de Sistemes Biològics”, que està cursant, en l’actualitat, a l’Escola Superior d’Agricultura de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya).

Un cop més, veiem en diferents recorreguts - aquest cop en el de la Selena - com el camí en la formació en dansa és llarg, però fet amb il·lusió, els anys passen sumant experiències, treballant dur i gaudint molt d’amunt dels escenaris.

No sempre és fàcil, però el camí està allà per anar-lo caminant, no sense, això sí, prendre dreceres o, també, altres camins, que ens omplen de nous horitzons. En definitiva...sumant.

Selena, ves sumant que nosaltres seguirem, amb entusiasme,  els teus comptes.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Sara López Vicente


La Sara, a l'igual que l’Anna Altés, el Guerau Cabrera i l’Albert Garrell (que ja us els hem presentat),  forma part d’aquells alumnes, pioners a l’Oriol Martorell, que van començar al primer any d’existència de l’escola.  En el cas de la Sara, però, la seva incorporació es va fer  a 3r de primària i 1er del nivell elemental de dansa, un curs inferior en relació al dels tres companys que us hem comentat.



En el seu inici, la Sara estava acompanyada de set companys més. En aquell primer curs de l’Oriol Martorell, el curs 97-98, el 1r curs elemental de dansa (3r de primària) només comptava amb vuit alumnes!! D'eu n'hi do com ha canviat l’escola..
La Sara va pertànyer a la segona promoció (1997-2001). La qual cosa ens indica que va cursar, al complet, els quatre cursos del nou “Nivell Elemental de Dansa”.

Un cop finalitzats els seus quatre anys a l’escola, la Sara va accedir, junt a nou companys de promoció, al Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre, on va cursar el Grau Mig de Dansa en el segon any d’existència de la nova escola integrada d’ESO i estudis professionals de dansa: l'EESA/CPD.
La Sara hi va cursar els sis anys de l'especialitat de dansa clàssica, però en va afegir un més, el corresponent al 6è de dansa contemporània, especialitat amb la qual es va graduar.

En acabar l’Institut del Teatre, la Sara va estar un any fent part d’una mena de “companyia jove” que va formar el director i coreògraf Ramón Oller. Amb aquesta formació, va ballar fragments de coreografies de la companyia i, fins i tot, va participar en alguna nova creació.
També va tenir la ocasió de ballar la coreografia “Lligats a pedaços” amb la companyia “Metros” (dir. Ramón Oller), en substitució d’una de les ballarines titulars de la companyia principal. La Sara ens confessa quanta il·lusió li va generar tenir aquesta oportunitat i, alhora, responsabilitat.

Malauradament, la companyia es va dissoldre i la Sara, sense deixar la dansa, va decidir accedir a la universitat on, actualment, hi està cursant “Educació infantil”.

En l’actualitat, la seva vinculació amb la dansa és molt diversa. És professora de dansa a l’escola Neus García i al Casinet d’Hostafrancs.
One day baby we'll be old.   Coreografia: Enrique Pérez-Cancio.                                                       (En el vídeo, per error, no hi surt el seu nom, però és la nostra Sara qui està ballant!!)
Precisament, en aquest segon lloc, la Sara es manté en forma i treballa en projectes de dansa al costat d’altres companys que, com ella, tenen el cuc del moviment i la creació. 

El què va començar com un grup, ha acabat sent una “companyia” de dansa. “Companyia” entre cometes per què encara no és del tot oficial, tot i que el seu director està a Holanda intentant oficialitzar-la (amb tot el què comporta això: registre, residencia, sou pels ballarins, etc). El què sí que ja te la companyia, a part dels seus integrants, és el nom. Es diu “EPC dance company”. Déu n'hi do quina primeríssima notícia us estem donant!!

Assaig sencer de la coreografia "0º" que es va presentar al Festival internacional de Benicàssim
El passat estiu, la companyia va participar al FIB (Festival internacional de Benicàssim) amb les peces “0º” i “Corazón de diamante”.
El grup també va participar, el passat mes de juliol, al concurs coreogràfic de Burgos-NY, amb la peça “Corazón de diamante”, on van aconseguir ser semi-finalistes.
Assaig de la coreografia creada pel concurs coreogràfic del "Certament Burgos-NY 2012"
Encara que no hi ha res de tancat, però ocellets ens diuen que, aquest any, estan pendents de poder actuar a Portugal i Holanda...

D’altra banda, i tal com ja us hem comentat, la Sara i el seu grup d’inquiets ballarins, endinsats en la recerca i la creació, creen muntatges de videodansa. Us en pengem dos clips per a què els pugueu veure.

Com podeu comprovar, la Sara creix recorrent nous camins de formació sense deslligar-se de la dansa, i ho fa d’una forma meravellosa, ballant, creant, i ...donant. És per això, i per què la volíem tenir un altre cop amb nosaltres que, en motiu del comiat de la directora del centre, la Maria Aparicio, i de la pianista acompanyant, la Carolina Segovia, ambdues per jubilació, li vam demanar que balles a la Mostra de Dansa de 2012. I així ho va fer, al costat d’altres ex-alumnes que, per la seva disponibilitat s’hi van poder afegir.

"Whisper". Coreografia Sara López - Mostra de Dansa 2012 
No cal dir que, en veure-la, el cor se’ns va inflar a tots. I és des d’aquest cor ben inflat d’orgull i satisfacció que et desitgem, Sara, tot el millor en el teu ballar i projectes de futur.