En Miguel,
va ser company d’escola d’en Xavier Auquer, del qual us n'hem parlat en la
darrera entrada. Així doncs, com en el cas del seu company, va començar a
l'Oriol Martorell en el curs 97-98 i, després de sis anys, va acabar els
ensenyaments integrats de primària i nivell elemental de dansa fent part de la
4a promoció de l’escola
Ja havíem
apuntat, amb anterioritat, que la 4a promoció replegava aquells nois i noies
que, per primer cop, havien cursat, íntegrament, tots els sis anys dins del tot
novell Oriol Martorell.
En Miguel,
quan encara no havia complert els vuit anys, va triar endinsar-se en el món de
la dansa escollint aquesta especialitat. L’aventura que va començar es va anar transformant en
forma de vida, portant-lo fins a l’actualitat, on el trobem ballant en
una companyia alemanya.Però, anem pam a pam i veiem com hi ha arribat, quin ha estat el seu viatge fins arribar a terres alemanyes i què està fent.
En Miguel va ser, com molts nois i noies, tota una majestat de les corredisses i “bellugamentes” de l’escola, és a dir, tot un belluguet.
A més, a més, en Miguel era tot un rei de la comèdia tal com ens ho va demostrar caracteritzant ”Sa majestat” en la obra de “A l’entorn de Bach”, on el seu company Xavier feia d’un Bach que intentava complaure al monarca (ei! Mireu el trosset de vídeo, no te pèrdua el seu “ai, ai, ai!!...).
És normal, que quan us parlem d’un del nostres ex-alumnes, trobem fets comuns als diferents companys d’una mateixa promoció. Aquest és el cas d’en Miguel que, a l’igual que els nois de la seva promoció, va fer part del grup de nois pioners de l’activitat anomenada “Taller de nois”, actualment ben coneguda per tota la comunitat de l’Oriol Martorell.
Us hem parlat de dos exemples de les coses que va arribar a fer al llarg de la seva estada a la nostra escola, però us en podríem citar molts més. Per donar resposta a la vostre curiositat, en citarem un altre: en Miguel va participar en un dels espectacles on els nostres alumnes van ballar marcant, en gran mesura, la petita història del nostre centre. Fem referència a la seva actuació en l’espectacle “Guia de l'orquestra per a joves” - de Benjamin Britten -, on van ballar al costat dels seus companys músics i dels professionals de la OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), a l’Auditori de Barcelona el 2003.
Aquell mateix any, en acabar el curs, el Miguel s’acomiadava de la nostra escola i ho feia amb la mirada posada en la nova etapa que se li presentava al Institut del Teatre, conservatori on va cursar els estudis professionals de dansa.
Allà, va escollir la especialitat de dansa clàssica i és així com, any darrera any es va anar convertint en un ballarí de cap a peus i va anar creixent, creixent, creixent, fins a ser alt com un “Sant Pau”.
Un cop graduat, en Miguel va decidir continuar la seva formació, perfeccionant-se a l’estranger. És així com se’n va anar a França i va entrar a fer part de la companyia Cannes Jeune Ballet, nom que té des del 2001 la companyia creada als anys 80, per Rosella Hightower, i la qual s’anomenava, en aquell temps, "Jeune Ballet International".
A Cannes, un lloc preciós de la costa mediterrània francesa, en Miguel va fer classes i assaigs amb grans mestres, entre els quals citarem Hacène Bahiri i Monique Loudières, entre altres.
Durant la seva etapa a França, va ballar peces de Bruno Roque (ballarí dels Ballets de Montecarlo)
i de Eliezer DiBritto
Precisament, amb aquesta coreografia i una altra de Bruno Roque, va participar al ''Tremplin pour les jeunes Ballets”, al “Mónaco Dance forum 2010''.
És normal, que quan us parlem d’un del nostres ex-alumnes, trobem fets comuns als diferents companys d’una mateixa promoció. Aquest és el cas d’en Miguel que, a l’igual que els nois de la seva promoció, va fer part del grup de nois pioners de l’activitat anomenada “Taller de nois”, actualment ben coneguda per tota la comunitat de l’Oriol Martorell.
Us hem parlat de dos exemples de les coses que va arribar a fer al llarg de la seva estada a la nostra escola, però us en podríem citar molts més. Per donar resposta a la vostre curiositat, en citarem un altre: en Miguel va participar en un dels espectacles on els nostres alumnes van ballar marcant, en gran mesura, la petita història del nostre centre. Fem referència a la seva actuació en l’espectacle “Guia de l'orquestra per a joves” - de Benjamin Britten -, on van ballar al costat dels seus companys músics i dels professionals de la OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), a l’Auditori de Barcelona el 2003.
Aquell mateix any, en acabar el curs, el Miguel s’acomiadava de la nostra escola i ho feia amb la mirada posada en la nova etapa que se li presentava al Institut del Teatre, conservatori on va cursar els estudis professionals de dansa.
Allà, va escollir la especialitat de dansa clàssica i és així com, any darrera any es va anar convertint en un ballarí de cap a peus i va anar creixent, creixent, creixent, fins a ser alt com un “Sant Pau”.
Un cop graduat, en Miguel va decidir continuar la seva formació, perfeccionant-se a l’estranger. És així com se’n va anar a França i va entrar a fer part de la companyia Cannes Jeune Ballet, nom que té des del 2001 la companyia creada als anys 80, per Rosella Hightower, i la qual s’anomenava, en aquell temps, "Jeune Ballet International".
A Cannes, un lloc preciós de la costa mediterrània francesa, en Miguel va fer classes i assaigs amb grans mestres, entre els quals citarem Hacène Bahiri i Monique Loudières, entre altres.
Durant la seva etapa a França, va ballar peces de Bruno Roque (ballarí dels Ballets de Montecarlo)
i de Eliezer DiBritto
Precisament, amb aquesta coreografia i una altra de Bruno Roque, va participar al ''Tremplin pour les jeunes Ballets”, al “Mónaco Dance forum 2010''.
Allà, és on el seu actual director, Kevin O'Day, del Nationaltheater-Mannheim el va veure. En Miguel guarda una data a la memòria: el 10 de maig de 2010. És el dia que el van trucar de l'administració de l'escola, i li van dir que tenia un contracte a Alemanya. Us podeu imaginar que es deu sentir quan t’ofereixen feina i contracte venint a trucar-te a la teva porta? Quin somni!. En Miguel no ho va dubtar, va acceptar i, tant sols dos setmanes després,
En aquesta companyia, el Nationaltheater Mannheim, en Miguel treballa sota la direcció de Kevin O'Day i Dominique Dumais,
Kammerspiel de Kevin O'Day
ballant també peces coreografiades per altres coreògrafs i, fins i tot, ballarins de la companyia com Robert Glumbek, Brian McNeal y Luis Eduardo Sayago.
Kammerspiel de Kevin O'Day
ballant també peces coreografiades per altres coreògrafs i, fins i tot, ballarins de la companyia com Robert Glumbek, Brian McNeal y Luis Eduardo Sayago.
- Dix ex (coreografia Brian McNeal)
- Cassio i Romeo s'enfrenten, devant dels ducs de Venècia (Romeo i Julieta)
- I'm with the band (cor. Kevin O'Day)
- Dónde estabas tú (cor. Luis Eduardo Sayago)
Tot ballarí, a més de ser un intèrpret, té un costat creador. Per donar sortida a la seva creativitat i aprofitant els anomenats “Tallers coreogràfics” de la companyia, en Miguel ha coreografiat dos peces: primer un solo i després un trio. Ens confessa: “vaig començar per lo bàsic, ja que suposava tot un repte per a mi...”
Bé, podeu comprovar que en Miguel és un altre ex-alumne dels que no paren. I és que, a més de fer les seves classes diàries de dansa (manteniment físic i tècnic), els seus assaigs, els seu espectacles i les seves incursions en el món de la coreografia, en Miguel també estudia una carrera a distancia. Ens explica, amb humilitat, que fa “alguna” assignatura de química a l’UNED (Universitat espanyola a distància), que va a poc a poc, tot confessant que entre la feina, l’alemany i l’UNED va de bòlid però, ja li està bé així, mai se sap...
Doncs bé, sa “majestat”, malgrat aquells “ai, ai, ais” fets de petit i en veu alta “A l’entorn de Bach”, ja veiem que en l’actualitat les coses et van molt i molt bé i que el teu “entorn” alemany te la gran sort de gaudir-te a l’escenari.
Nosaltres des d’aquí t’enviem els nostres millors desitjos per a què el teu futur sigui òptim, òptim, òptim i t’enviem un munt de “Toi, toi, tois” pels teus espectacles i un gran “Bis bald”, fins aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada